El besavi d ’un aparellador de Lleida és

l ’autor de projectes de restauració de la catedral de Barcelona.

L’arquitecte August Font i Carreras és l’autor de diferents esquemes, esbossos i seccions de planta, de l’altar, el cimbori, la capella, el claustre, la cripta d’enterrament, la façana principal i l’edifici annex, el servei de culte, la sagristia i sepulcres, segons recull el llibre editat per Sant Jordi de 2000 per Gas Natural de Manuel Martín “El barri de la Catedral de Barcelona”.

August Font i Carreras va ser el pare de l’arquitecte Josep Maria Font i Blanco, avi de l’aparellador de Lleida, August Font Vehils i besavi de l’arquitecte tècnic de Lleida, Josep Maria Font i Oncims.

Una de les seves descendents, Arantxa Draper i Font, també és arquitecta amb gabinets oberts a Mallorca i Lleida.

El llibre “El barri de la Catedral de Barcelona” dóna compta de la projecció internacional de Barcelona al llarg de tota la seva història i proporciona una exhaustiva i documentada visió de l’arquitectura medieval urbana, amb atenció especial de la catedral de Barcelona, la construcció de la qual es va iniciar l’any 289 i fou, sens dubte, el centre principal de devoció de la Barcelona medieval.
Picapedrers, arquitectes, aparelladors, escultors, pintors, orfebres i molts altres artesans i tècnics han treballat en la catedral de Barcelona, des que es va començar a construir durant el bisbat de sant Sever. El temple, va ser reedificat per Lluís el Piatós, arrasat per Almazor l’any 985, novament reedificat pel comte Berenguer Gran i la seva esposa Almodís l’any 1046, i eixamplat l’any següent. Novament derruït per a ser ampliat a finals del segle XIII fins que, l’1 de maig de 1298, Jaume II va inaugurar les noves obres i va posar la primera pedra de l’actual temple. L’any 1430 va quedar pendent de realitzar la façana principal, situada als peus del temple, fins que es va acabar, l’any 1913, junt amb el cimbori, ambdós projectes d’August Font i Carreras.
La seu barcelonina va experimentar moltes vicissituds, a causa de les quals, en els darrers 17 segles hi podem reconèixer l’existència del temple paleocristià, el romànic del segle XI, i l’ogival, del segle XIII, iniciat l’any 1298.
Les dimensions exteriors de la catedral de Barcelona són: 93 m. de llargada, 40 d’amplada i 28 d’alçada la nau central; els campaners atenyen els 53 m. i el cimbori, 74 metres. Té cinc portes, de les quals la primera i més antiga és la de la capella de santa Llúcia, del segle XIII; la segona és la porta de Sant Iu, a l’extrem esquerre del creuer, del segle XIV; la tercera és el portal major, obrat en temps del bisbe Sapera, en el segle XV (absent aleshores la façana externa obra del segle XIX, un dels projectes d’August Font); la quarta porta és la de la Pietat, seguida de la de Santa Eulàlia, ambdues al claustre.

Portal major

Pel que fa al portal major es coneix que els fonaments es van omplir entre el 1400 i que l’any 1402 es va traçar un primer projecte i model de façana. August Font es va inspirar en antics dibuixos per a fer, l’any 1882, el seu projecte definitiu de façana principal de la Catedral de Barcelona.
L’arquitecte August Font ja havia participat en un primer concurs de projectes per construir la façana principal de la Catedral l’any 1880 però, no va ser fins l’any 1882, que els professors de l’Acadèmia Provincial d’Arquitectura no van presentar al capítol un projecte de l’arquitecte August Font i Carreras i un altre de Joan Martorell, amb els quals la comissió capitular va muntar una exposició al claustre de la catedral, que va romandre oberta al públic del 9 al 12 de març de 1882.
L’any 1886, August Font es va encarregar de redactar la memòria, incloent-hi també un gran volum que conté els treballs arquitectònics complets que, sobre tota la catedral construïda, va fer anys enrera Oriol Mestre.
L’obra es va inaugurar solemnement el 10 d’abril de 1887, la col.locació de la primera pedra el 4 de juliol del mateix any, i l’acabament de la façana es va aconseguir el 12 de febrer de 1890.

Crítiques i disputes vers la façana(*)

La façana de la catedral de Barcelona va estar objecte d’adverses crítiques i disputes de diferents tècnics i autoritats implicades en la seva construcció. D’aquesta forma, el banquer Manuel Girona, nascut a Tàrrega l’any 1817, que a més del su esperit financer va sentir un gran interès per la política, ja que va ser senador i alcalde de Barcelona va estudiar arquitectura i va prendre part destacada en les obres de la catedral de Barcelona.
D’aquesta forma Girona va dir que si la façana no era del gust de la gent es comprometia a modificar-la. I així ho va fer, amb un nou projecte de façana i arcs de descàrrega pel cimbori que va atrasar l’arquitecte August Font i Carreras i que va estar presentat a l’acadèmia de San Fernando al maig de 1995. El càlcul d’aquestes arcades de descàrrega va estar publicat per August Font en l’anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya l’any 1913. August Font havia substituït Oriol Mestres, mort l’any 1895.
El 27 de febrer de 1896, l’acadèmia va autoritzar part del projecte Font que modificava part de les finestres i afegia dos torres amb agulles perforades als extrems de la façana a més d’un nou cimbori de 73 metres d’alçada. Finalment, amb algunes modificacions, el projecte d’August Font es va aprovar el 4 de juliol de 1896.
Font va tenir l’ocasió d’explicar permenoritzadament als seus companys de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya el seu pensament sobre la catedral de Barcelona
en una visita que van efectuar “in situ”.
La reforma simple de la façana de la catedral de Barcelona que va projectar Mestres i que va realitzar August Font (1894-1896) i va costar 11.890 ptes, que va pagar Girona. A l’estiu de 1896 es van iniciar les obres de les torres laterals que van finalitzar el 12 de febrer de 1897. El 15 de febrer de 1897 va arribar l’aprovació del projecte del cimbori redactat per Font i, finalment, el 3 de maig de 1899, Manuel Girona va donar compta del pressupost total invertit en la façana de la catedral que va pujar 951.088,27 pta.
Tot i això, encara quedava per construir el cimbori que es va iniciar l’any 1906 sota la direcció d’August Font, comprometent-se a pagar l’obra Manuel i Ana Girona Vidal. Les obres van continuar sense interrupció fins que es van acabar a l’agost de 1912.
(*) (Memòries de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona). “La fachada de la catedral de Barcelona, por el académico numerario Juan Bassegoda Nonell”, publicada en Octubre 1981.

Cimbori i capella de santa Llúcia

El 13 de novembre de 1874 es va concedir el primer premi d’un concurs de projectes per l’obra del cimbori a August Font i Carreras i la primera pedra es va col.locar l’any 1877. L’any 1891, August Font, restaura l’interior de la capella de Santa Llúcia que va ser construïda en temps del bisbe Arnau de Gurb, entre el 1257 i el 1268.

Altres treballs d’August Font sobre la catedral de Barcelona

L’Arxiu Històric del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona té 12 expedients i 730 dibuixos de l’obra de l’arquitecte August Font i Carreras, que van ser cedits pel seu fill, l’arquitecte Josep Maria Font i Blanco l’any 1927.
Alguns d’aquests dibuixos destacats que estan en poder de l’Arxiu Històric, sobre la catedral de Barcelona, són esbossos, a llapis sobre paper de dibuix, aquarel.les, dibuix sobre paper de barba, sobre paper vegetal, a tinta i altres que representen la planta i alçat de l’altar major; l’avantprojecte de finalització del cimbori, diferents capelles, el claustre, la cripta d’enterrament, la façana i l’edifici annex, el projecte del cos de l’edifici destinat al culte, el projecte de la sagristia, la restauració del sepulcre de St. Raimon de Penyafort, la sagristia adossada a l’absis, diferents sepulcres, entre altres.

Basílica del Pilar de Saragossa

August Font és autor d’altres importants esbossos, croquis, estudis i projectes de diferents obres d’arquitectura religiosa, edificis de tot tipus, habitatges i monuments i també de planejament urbà i de restauració. En aquest sentit caldria destacar els treballs dels Agustinos de Filipinas a Gràcia (Barcelona); l’altar del convent de les monges de Santa Coloma de Gramanet o l’altar per la Verge de Lourdes a Girona, entre altres de caire religiós.
En aquest apartat és també autor d’esquemes, seccions, plantes, estudis i dibuixos a llapis i tinta per a la consolidació de la cúpula de la Basílica del Pilar a Saragossa. Aquesta obra és una de les primeres en la que l’arquitecte Font fixa el pressupost en rals i inclou els honoraris de l’aparellador per la direcció d’obra.
August Font també va restaurar la catedral de Tarragona i de la de Girona (la de Lleida la va restaurar el seu nét, August Font i Vehils, a la postguerra). També és autor d’esbossos, dibuixos i reformes del presbiteri de l’església de Santa Maria i de la Trinitat de Vilafranca del Penedès. Amb motiu de l’exposició universal de 1888 va projectar un dels palaus de la mostra pel qual va ser guardonat.
Igualment és autor de dibuixos, esbossos i projectes de la Plaça de Toros “Las Arenas”, el Seminari de Tarragona; alçat i esbossos de detalls del Monument a Colon, al pintor Fortuny, al marino Riquer o de la Muerte Heroica del General Vara de Rey.
Pel que fa al planejament urbà cal destacar la documentació que es conserva a l’Arxiu Històric de Barcelona referent a l’emplaçament de la zona de Sarrià, el projecte de la zona de Miramar per l’exposició d’indústries elèctriques i el de la urbanització de la plaça de Catalunya de Barcelona.

5 generacions de tècnics de l ’edificació

Besavi: August Font Carreras (arquitecte).- Catedràtic de l’Escola d’Arquitectura i professor de l’arquitecte Gaudí. President del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
Va dur a terme la restauració de diferents obres de les catedrals de Barcelona, Girona i Tarragona i importants projectes d’obra pública, privada i religiosa.
Avi: Josep Maria Font i Blanco.- Arquitecte del Cadastre de Lleida. Ha deixat un legat d’una trentena de dibuixos acadèmics en l’arxiu Històric del Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. És l’autor del projecte de la Cambra de la Propietat Urbana de Lleida.
Pare: August Font Vehils.- Aparellador de Regions Devastades. Secretari de l’Associació d’Aparelladors i cofundador del Col.legi. Aparellador de la reconstrucció de la Catedral Nova i de diferents obres de rehabilitació de la Seu Vella de Lleida, el Convent de les Avellanes, el Seminari de Vilaller i la construcció de l’ Església de Pardinyes i altres.
Fill: Josep M. Font i Oncins.- Arquitecte Tècnic. Membre de la Junta del Col.legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, durant la presidència de Josep Reig. Arquitecte Tècnic de l’Ajuntament de Torres de Segre.
Néta: Arantxa Draper i Font.- Arquitecta. Gabinet a Mallorca i Lleida.